divendres, 1 de juliol de 2011

En defensa de la Institució de les Lletres Catalanes


Quan l’any 1987 era reconeguda per llei del Parlament de Catalunya la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) com una entitat autònoma del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, vam ser molts els qui vam considerar just l’assoliment d’aquest rang jurídic en reconeixement de l’esforçada tasca que cinquanta anys enrere en moments difícils de la nostra història cultural i política, en plena guerra civil, la Institució va saber dur a terme de forma esforçada i solidària.
Era just pensar que a partir d’aquesta refundació i en un context polític més favorable la Institució treballaria en l’enaltiment integral de la literatura catalana, en el seu coneixement, la seva promoció, la seva difusió, en la contribució al coneixement dels escriptors en llengua catalana, en favor del seu prestigi social, etc. Així ha estat realment i en escreix.
Ara, l’avantprojecte de llei de “simplificació i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica” anuncia, entre altres mesures, la possible supressió de la ILC.
Aquesta proposta, que s’inscriu en un intent de racionalització de la despesa pública, ha desvetllat per les seves conseqüències una comprensible inquietud i una resposta contundent de part del sector afectat i de l’opinió pública en general.
Així doncs, el Col·legi, entitat que compta entre els seus col·legiats no solament amb nombrosos escriptors sinó també amb molts usuaris dels serveis de la ILC, és de l’opinió que, sense menystenir les raons d’ordre econòmic que es puguin adduir de part de la Generalitat, cal reconsiderar curosament la situació i evitar no solament la desaparició de la ILC, sinó també el seu afebliment o la pèrdua de cap de les seves funcions i serveis. Hi ha en joc no tan sols la legítima reivindicació de la seva continuïtat, sinó també el reconeixement, el sosteniment i la projecció de la nostra literatura i dels seus autors.
És lícit esperar que una justa ponderació de la situació conduirà necessàriament a un resultat satisfactori i que no haurem de lamentar pèrdues irreparables, entre d’altres, una part de la nostra irrenunciable i ja prou minvada autoestima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada