dijous, 14 de març de 2013

En ciències i en lletres (1)


Fa pocs dies va ser notícia que l’anunci de la recent renúncia del Papa, fet en llatí davant de més de quatre-cents periodistes acreditats al Vaticà –un Estat que té com a primera llengua oficial el llatí–, va estar a punt de passar desapercebut perquè cap dels quatre-cents periodistes, llevat d’una, no entenien el llatí. El periodista Enric Juliana es va fer magistralment ressò de la notícia, però molts hi van posar sordina i ho van relegar a la lletra menuda, sens dubte amb ànim de passar pàgina i amagar les vergonyes.
Volem remarcar aquest fet no ja per proclamar l’enèsima defensa de les llengües clàssiques a l’ensenyament, sinó per anar més enllà, per reclamar una vegada més atenció a la formació humanística dels nostres estudiants i adherir-nos amb força, amb entusiasme i amb convenciment al manifest Unes humanitats amb futur, signat el passat 16 de gener per Salvador Giner, Armand Puig, Rafael Argullol, Agustí Borrell, Victòria Camps, Lluís Font, David Jou, Jordi Llovet, Xavier Morlans, Perico Pastor, Ramon Pla, Francesc Torralba i Mariàngela Vilallonga.
Potenciar les humanitats a l’ensenyament no vol dir que hagi de ser en detriment de la formació científica dels nostres alumnes, sinó tot el contrari. Són totes dues facetes, lletres i ciències, les que s’han de potenciar, i això en porta a una conclusió que ens entossudim a obviar, tot practicant allò tan trist que se sol atribuir a l’estruç:  satisfets amb l’extensió de la cultura a tota la població, ens hem conformat a fornir als nostre estudiants un vernís de cultura light i digerible per tothom, talment com si trobéssim plausible estendre a l’educació bàsica allò que algunes empreses  han fet amb èxit en altres camps del consum: proporcionar a la majoria uns productes acceptables a un preu relativament baix, tant en el camp del menjar, com del vestir, com del parament de la llar, entre d’altres.
Per sort, l’èxit d’aquestes iniciatives empresarials  no ha comportat la desaparició de les bones empreses de cadascun del sectors esmentats, que continuen oferint  qualitat a qui la reclama. Però en el camp de l’educació no ha estat així: l’extensió sí que ha afectat l’excel·lència, que amb prou feines persisteix i malviu, perquè sembla com si a la societat ja li anés bé la mediocritat. I aviat aquesta mediocritat serà irreversible, perquè la majoria dels nous docents no hauran conegut altra cosa.
Sigui, doncs, benvingut el manifest esmentat més amunt, i procurem posar-ne en pràctica les recomanacions,  introduint-les a l’ensenyament bàsic tant si es vol com si no es vol. I reclamem a l’administració educativa que es posi les piles i executi els canvis que siguin necessaris perquè tot el sistema reculli les idees del manifest i, sobretot , s’abstingui  de posar pals a les rodes a aquell professorat “exquisit” i de vàlua excepcional, que encara en queda, que a vegades se la juga si s’atreveix a ser heterodox i pensar pel seu compte.

1 comentari:

  1. Molt bona la comparació amb les empreses que proporcionen productes acceptables a un preu relativament baix.

    Jo sóc pro humanitats costi el que costi!

    ResponSuprimeix